Shaun on Nostr: Galetaire 👍 ...

quoting naddr1qq…gk0h

Sovint governs i premsa publiquen dades del coneixement de català entre la població. Aquestes dades només representen una etapa en el procés lingüístic, i no reflecteixen bé l’estat de la llengua, ja que una llengua només té futur si s’empra. El coneixement és una etapa necessària de cara a emprar-la, però no és l’etapa final, aquesta etapa és l’ús.

I quin és l’estat de l’ús del català? Si miram les dades d’ús habitual, veim que la llengua catalana du els darrers cent anys estancada en quasi el mateix nombre de parlants habituals. L’any 1930 hi havia uns 2,5 milions de parlants, i l’any 2018 hi havia 2,7 milions.

Ús habitual del català a Catalunya, en milions de parlants. Els trams en puntets són una estimació de l’evolució, partint de les afirmacions de Joan Coromines i estimant la corba d’acord amb el creixement poblacional de Catalunya.

Aquestes dades no serien necessàriament negatives si la integritat lingüística sigues forta, és a dir, si la seva existència no estigués amenaçada per altres llengües. Però la població de Catalunya ha passat de 2,7 milions l’any 1930, a 7,5 milions l’any 2018. Això significa que els parlants habituals de català avui només són el 36% de la població de Catalunya, el 1930 aquests representaven el 90% de la població.

Ús habitual del català a Catalunya, en percentatge de parlants. Els trams en puntets són una estimació de l’evolució, partint de les afirmacions de Joan Coromines i estimant la corba d’acord amb el creixement poblacional de Catalunya.

La llengua que ha anat guanyant presència és majorment el castellà, que ha passat de 200.000 parlants el 1930 a 3,8 milions el 2018. Amb tot, els parlants d’altres llengües estrangeres (500.000 parlants) també han crescut més que no pas els catalanoparlants en els darrers cent anys.

Notes, fonts i metodologia

Les dades de 2003 endavant estan extretes de l’Idescat (font). Abans de 2003 no existeixen dades oficials, però sí que podem fer interpretacions partint d’evidències històriques. Les dades anteriors a 2003 estan calculades partint de dues evidències:

• 1a interpretació: El 1930 el 90% de la població de la CAC parlava català de forma habitual. Font i evidència: El lingüista en llengües romàniques Joan Coromines i Vigneaux (un lingüista prestigiós del segle XX), va afirmar a la seva obra de 1950 (El que s’ha de saber de la llengua catalana), que “Dins aquest territori [Gran Catalunya] gairebé tota la població parla el català com a llengua habitual” (1, 2). “Gairebé tota” no és un nombre, però a efectes quantitatius ho podem interpretar com un nombre entre 80 i 100. Per tal de fer una interpretació moderada partirem del 90% de població, amb el 10% restant essent immigrants i funcionaris de l’estat Espanyol.
• 2a interpretació: En relació amb el creixement poblacional entre 1930 i 1998, de mitjana el 60% és a causa de la immigració (que és o s’assimila a la llengua castellana) i el 40% és creixement natural (que adopta i aprèn el català des de petit). Font i evidència: Entre el període 1999 - 2019 (que sí que hi ha dades ben desagregades), sabem que la immigració va causar el 68% del creixement poblacional. Entre el 1930 i 1998 es va viure una onada migratòria de similar magnitud a la dels 2000 (especialment entre el 1953 i 1973), i que fou d’origen castellanoparlant (3, 4, 5, 6). Per tal de fer una interpretació moderada partirem del 60% com a opció de creixement poblacional causat per la immigració, amb els percentatges que fluctuaran segons si és un període de més o menys creixement total.